La desembocadura del riu Tordera és una de les perles del territori de la Tourdera que, sortosament, en els darrers anys ha aconseguit millorar el seu estatus després del temporal Glòria i de la limitació de l’accés en bona part de la seva extensió. Us hem preparat un petit article amb informació d’aquest espai natural tant interessant i que entre tots hem d’ajudar a preservar.
Com sabeu, el riu Tordera neix a la Font Bona de Sant Marçal, en ple massís del Montseny. Després de recórrer aproximadament uns 61 kms, i de recollir les aigües de tota la conca, l’aigua arriba al mar i forma una llacuna d’aigua a la desembocadura del riu. És el que coneixem com la desembocadura de la Tordera, un espai estratègic per a moltes aus migratòries que aprofiten l’enclavament com a zona de repòs i refugi, entre els aiguamolls de l’Empordà i el Delta de l’Ebre.
La desembocadura de la Tordera és, per tant, una zona humida de gran interès natural, inclosa dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5110007, que s’anomena “Riu i Estanys de Tordera”. La vegetació de la zona, tot i trobar-se molt alterada per la forta expansió de la canya (Arundo donax), presenta encara petits retalls de bosquetons d’oms, àlberts o freixes, així com a la pròpia llera hi proliferen les gespes vivaces decumbents pròpies d’aquest tipus de cursos fluvials.
Però el més interessant a nivell natural és l’avifauna que acull, on s’hi observen espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el blauet (Alcedo athis), la xivitona (Actitis hypoleucos), el martinet ros (Ardeola ralloides) i el corriol petit (Charadrius dubius), entre d’altres. Però també és l’habitat per a diferents espècies d’amfibis i rèptils, com la reineta (Hyla meridionalis), la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) o la serp d’aigua (Natrix natrix), que funcionen d’aliment a molts dels ocells allà presents.
Però si en un moment aquest espai va patir un punt i a part va ser després del temporal Glòria. Després de molts anys de retrocés, l’aigua de mar cada any menjava més territori a la desembocadura, alhora que la forta presència humana, especialment a l’estiu, empitjoraven any rere any la qualitat de l’espai. El temporal, tot i els grans efectes negatius que va tenir per a la conca, va aportar una gran quantitat de sorra i va fer créixer, de nou, l’espai, guanyant terreny al mar i fent créixer la llacuna litoral.
Per tant, es va trencar una dinàmica negativa de regressió de l’espai i, a més, en els mesos posteriors, els ajuntaments de Blanes i de Malgrat de Mar varen prendre la important decisió de limitar l’accés a l’espai, prohibint l’accés a bona part de la llacuna. Aquest fet, malgrat comportaments incívics de determinats ciutadans que ometen els avisos, ha propiciat una recuperació important de l’espai, amb més avistaments d’ocells, alguns tant interessants com els propis flamencs que s’hi aturen durant la seva migració.
Actualment s’han habilitat diversos punts per a l’observació de la fauna, tant al municipi de Malgrat de Mar com al de Blanes, tal i com ja us vàrem explicar en aquest article. De fet, des de la pàgina web deltadelatordera, s’ofereix una informació molt interessant i detallada d’aquests punts, així com de les zones d’aparcament. Així mateix, tal i com s’indica en aquesta pàgina web, en algunes llibreries de la Selva i el Maresme es poden trobar pòsters dels ocells de La Tordera, els beneficis de la venda dels quals van destinats a col.laborar amb entitats locals que treballen per conservar l’entorn natural de La Tordera.
Esperem que amb aquest article us haguem aportat informació sobre aquest espai tant interessant, us haguem despertat la curiositat i, sobretot, us haguem transmès la necessitat de preservar l’espai i ajudar amb els actes de cadascú a generar el mínim impacte durant la visita.
